Bé, com ja us imagineu, últimament no hem estat molt de sort amb internet, així que farem un post-resum com els últims i anirem a dormir, com sempre.
Ens vam quedar a Bakersfield, un punt desubicat, perdut enmig de Califòrnia. Després d'això ja venen els dies de parcs, però no a l'estil Universal, sinó a l'estil arbrots descomunals. El primer va ser el Sequoia que, com el seu nom indica, està ple de l'arbre en qüestió, que és com un pi, però a l'estil americà, king size (a lo grande). Allà vam poder veure el General Sherman, que no és un militar retirat, sinó l'arbre més gran del món (el que té més volum).
Aquella mateixa nit vam anar a dormir a Mariposa, que sota un nom tan heterosexual amaga un poble a 39 milles (que en quilometres és més) del parc Yosemite. Allà vam poder veure molts arbrots i tal, però el que ens va agradar més va ser un os. Aquí baix en teniu la fotografia, no s'identifica com als documentals del National Geographic, però són molt difícils de veure i va ser tota una sort topar-nos amb ell. Bé, més que una sort va ser la vista de l'Ester, que ens el va indicar, així com una serpota que tots pensavem que era un cable, però no, tenia ulls i dents!
D'aquests dies el més destacable és la feinada que ens va portar fer una barbacoa. És un tema molt americà, però vam conseguir-ho. No sense gastar-hi diverses hores i la pèrdua de l'amic Mistinguet, un ventall que ja no venta. Un dels factors que més va dificultar la tasca va ser que el %/&(/&(& del propietari del Motel va pintar el ·$($)·$( de barbacoa la mateixa tarda.
Avui us escribim des de San Francisco, la nostra última etapa. Us en deixem un tastet nocturn. La ciutat puja i baixa i torna a pujar i més. Demà us n'expliquem més.
La cançó d'avui ve rodada: San Francisco d'Scott McKenzie, que és tot un clàssic.
Fotografies:
1) General Sherman - Felip
2) Cèrvols al parc Yosemite - Arnau
3) L'os - Arnau
4) La Barbacoa - Arnau
5) San Francisco - Tots
5 comentaris:
HOLA NOIS. SOC LA SONIA, AIXO JA S'ACABA, PERO HO HEU ACONSEGUIT. LA FAMILIA VOL SABER QUAN ARRIBEU, A QUINA HORA I TOT AIXÒ...
HOLA ESTER, SOC LA MAMA. JA ERA HORA QUE TORNESSIU A ESCRIURE. EXACTAMENT QUAN ARRIBEU, TINC GANES DE QUE ARRIBEU PER MARXAR JO. NOSALTRES ANIREM AL POBLE EL DIVENDRES I TORNAREM DILLUNS O DIMARTS. ESPERO QUE JA ESTIGUEU BEN DESPERTS. petonets
Hola pendonets, esperem que les pujades i baixades de Frisco ajudin a baixar els Kg, perdó, pounds que haureu guanyat amb les hamburgueses, hot dogs i sobretot amb la dificultosa barbacoa, però per això l’heu de fer a peu i no crec que estigueu per la “labor”.
Vaig mirar vols per Internet i m’imagino que torneu amb Delta via Atlanta, arribant a les 12 de Diumenge a Barcelona. Si no es així ens ho dieu per canviar el contracte amb la Banda Municipal, els castellers, les majorets i el conductor de la Limusina. Ah! I el més important, tirar l’aigua al arròs. (això últim de l’arròs és una broma).
Per aquí no hem vist cap os, però si forces politiques que s’esforcen en fer-lo.
Esperem veure-us aviat i com diria el Bugs Bonny: “Eso es todo amigos” (s’ha de llegir amb veu nasal).
Salut i Dòlars
Mercè i Josep
Hola peques!
Supongo que estareis cansados, perplejos, anonadados, y no se cuantas cosas mas, realmente habeis hecho un viaje de fabula viviendo unas experiencias que nunca olvidareis, pero todo llega a su fin, y que jolines! ya toca ¿no?
Los pobres mortales estamos en casa aguardando vuestra llegada, para que nos expliqueis in situ todo lo que querais, seremos todo oidos...
Como pregunta Sonia, enviar rapidamente la hora de llegada, el vuelo, etc... tenemos que ir a recibir a nuestros "niños"
Bien, muchos besos y arrumacos para todos!
Hello Boy's y Moza's.
Lo estáis pasando de conya.
Vigilar con Alcatraz, que se entra facil, pero la salida ....?, acordaros del Nicolas Cage.
Traete una gorra de los "SF76" o como se digan, el equipo de footbal americano.
Os hechamos de menos, je je je....
Besitos (mua, mua)
Paspas
Publica un comentari a l'entrada