The Land of Opportunity

by Felip

Senyores i senyors, benvinguts a la terra de les oportunitats... els Estats Units. Si més no així ens ho va descriure el nostre primer guarda forestal americà. Tot i les botes, els pantalons verds i la camisa caqui (estil oso yogui), el paio sonava convincent. Un home tocant els 60, estil anglès (decendent d'anglesos in fact), que estava convençut del somni americà... no a l'estil de Bush sinó dels "liberals" que voten Clinton i Obama. Va ser el nostre guia gratuït per Ellis Island en una ciutat on diuen que no hi ha res free.

Però parlem d'Ellis Island, un palauet d'aspecte decadent en una illa prop de l'Estàtua de la Llibertat. Després del 1886, quan es va instal·lar la senyora de bronze, Ellis Island era la segona cosa que veien els viatgers de tercera classe dels vaixells que creuaven l'Atlàntic. Milers, milions de persones que, segons diu la història, buscaven una nova oportunitat.

Una cua per entrar i en tres minuts sabien el seu destí. Un: amb tot el que podien carregar pujaven unes escales on els esperaven uns metges. Amb 60 segons enb tenien prou per saber si estaves sa o no. Mal d'esquena? Una B de back pintada al braç. Massa content? Una x encerclada pels bojos. Diuen que a Chaplin li van pintar la x. Dos: control administratiu... com et dius? d'on vens? què busques? ets anarquista? Tres: baixar les escales i enfrontar-se a la ciutat... la teva nova llar.

El guarda ens explica que vora el 90% van passar. Pocs eren retornats... no com ara. El seu discurs va ser una espècie de defensa de la llibertat i de les oportunitats. Purament americà en el sentit més positiu. Ens va caure bé però li va faltar la paraula clau: still?, és a dir... és Amèrica encara la terra de les oportunitats? A jutjar per la diversitat de taxistes qualsevol podria dir que si... però eh! this is New York, folks!

Informació d'Ellis Island i si voleu saber si algun avantpassat vostre hi va passar, cliqueu aquí!

Fotos: Felip Gordillo