dilluns, 11 d’agost del 2008

La ruta des de dins

by Arnau i Ester

Un dia més i molts temes pendents. Avui ens hem mantingut a Missouri. Hem començat visitant Saint Louis, hem passat per Eureka, Villa Ridge, Saint Clair, Rolla i hem acabat al trinomi Devil's Elbow, Waynesville, Saint Robert.

Com a temes interessants del dia podriem destacar el dinar, que l'hem fet a la Lemp Mansion, una mansió teòricament encantada de la que ens rèiem... fins que un fantasma li ha tirat el blat de moro bullint per l'esquena de l'Anna (i més avall). Tranquils, que està bé. El jalar molt interessant, més dedicat a plats casolans d'aquí (pollastre rebossat, compota de poma, corned beef amb suc, etc...) i el lloc ja el podeu veure vosaltres mateixos, impressionant.

Després hem voltat per la Route 66 i més que veure llocs concrets, et quedes amb la idea de l'ambient, entre casolà i decadent, ple d'antigues gasolineres, antics restaurants, antigues oficines de correus... tot antic.
A més a més hem tingut temps per perdre'ns per una 'urbanització' (com tantes altres) que feia caure enrere. Cases grans, amb la gespa ben cuidada, sortida directa a un llac, un parell de cotxes ben brillants a la porta, etc... Qui pogués!


Ara ja hem sopat i al final no anem a prendre res, ja que demà tenim un dia d'aquells ben plenets. Mirarem de contestar-vos tot el que poguem abans de posar-nos a dormir i sinó, no patiu, demà ho farem, ni que sigui des de Tulsa.

La cançó del dia podrien ser moltes, però ens quedarem amb The Proclaimers i la seva I'm gonna be (500 Miles), que sonava mentre entravem a la teòrica urbanització mig fantasma.

Com diria el mític Palomino: Boralí a totó.
Fotografies:
1) Ester
2) Felip

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Holaaa, Anna esperem que estiguis b, digues alguna cosa. Un petonet a tots del Oriol, Miguel i Eli.

Equip del Projecte 66 ha dit...

Hola guapos! Tranquils, ja estic bé, però em van cremar l'esquena una mica, segurament algun fantasma de la mansió a qui no li vaig caure gaire bé... jejeje
Per la resta, ens ho estem passant genial.
Un petonet, una abraçada i gràcies per seguir i escriure en el nostre blog!

Anna Soria