La fuga de Alcatraz

by tots


Ja estem fora. Tot i els dubtes que molts de vosaltres heu demostrat via telefònica i web, hem conseguit que ens deixéssin sortir de la presó d'Alcatraz. La visita ha sigut interessant, hem conegut a un exprès (que no és un tren molt ràpid) i hem vist que, posats a fer, millor portar-se com cal i no haver d'anar a la presó perquè no és molt còmode.


Després d'això ens hem assegut al port com uns turistes qualsevol (que és el què som) i ens hem zampat uns platassos mariners tradicionals que fan caure d'esquena. Així en resum, crema de cloïses (clam chowder), salmó, llenguado i un parell de 'centollos' al forn amb salsa de vi blanc. I un rotet al final, que és el què toca.

Un cop descansats hem decidit visitar el pont del Golden Gate. Us diriem que és molt bonic i tot el de sempre, però resulta que feia tanta boira que no vèiem més enllà del que trepitjavem. Igualment us en posem una fotografia perquè veieu que hi hem anat. O això sembla.

La cançó d'avui hauria de ser de comiat, però com que segur que caurà algun altre post post-viatge us deixem, com no podria ser d'altra manera, amb l'himne americà, Star Spangled Banner cantat per Whitney Houston.

Última parada: San Francisco

by tots

Avui hem visitat la ciutat de San Francisco. Abans d'això confirmar que hem tornat el cotxe amb èxit i amb les 4 rodes senceres, inflades i al seu lloc. Hooray! Tot un èxit.

La ciutat en si és com a les sèries. Per si no us ho haviem dit, puja i baixa i les cases típiques de fusta i colors i balcons rodons estan a tot arreu, no només al centre antic. També podriem dir que hem vist el Chinatown més autèntic de tots, ja que estem a la ciutat amb més orientals d'Estats Units i això es nota en que la gent està molt integrada al barri i el barri a la ciutat.


A part d'això la ciutat té la zona més famosa a Fisherman's Wharf, un port molt turístic, però que encara conserva el seu ambient mariner. La curiositat és que al Pier 39 hi ha desenes de lleons marins, amb la panxa al sol i l'aleta aixecada. Ah, i fent aquell soroll tan característic que una estona fa gràcia i al cap d'uns minuts no tanta.


Per acabar hem fet un passeig per les cases victorianes que són com la resta de la ciutat, però encara més ben conservades i un punt més treballades.



En total, moltes hores de caminar, un tramvia i diversos autobusos i una ciutat que ens ha agradat molt.


La cançó del dia és Sitting on the dock of the bay d'Ottis Reading perquè parla de San Francisco (Frisco) i perquè l'han tocat avui en directe.

Fotografies:
1) Chinatown - Felip
2) Lleons marins - Arnau
3) Cases Victorianes - Felip

Cèrvols, ossos i barbacoes

by tots

Bé, com ja us imagineu, últimament no hem estat molt de sort amb internet, així que farem un post-resum com els últims i anirem a dormir, com sempre.

Ens vam quedar a Bakersfield, un punt desubicat, perdut enmig de Califòrnia. Després d'això ja venen els dies de parcs, però no a l'estil Universal, sinó a l'estil arbrots descomunals. El primer va ser el Sequoia que, com el seu nom indica, està ple de l'arbre en qüestió, que és com un pi, però a l'estil americà, king size (a lo grande). Allà vam poder veure el General Sherman, que no és un militar retirat, sinó l'arbre més gran del món (el que té més volum).


Aquella mateixa nit vam anar a dormir a Mariposa, que sota un nom tan heterosexual amaga un poble a 39 milles (que en quilometres és més) del parc Yosemite. Allà vam poder veure molts arbrots i tal, però el que ens va agradar més va ser un os. Aquí baix en teniu la fotografia, no s'identifica com als documentals del National Geographic, però són molt difícils de veure i va ser tota una sort topar-nos amb ell. Bé, més que una sort va ser la vista de l'Ester, que ens el va indicar, així com una serpota que tots pensavem que era un cable, però no, tenia ulls i dents!

D'aquests dies el més destacable és la feinada que ens va portar fer una barbacoa. És un tema molt americà, però vam conseguir-ho. No sense gastar-hi diverses hores i la pèrdua de l'amic Mistinguet, un ventall que ja no venta. Un dels factors que més va dificultar la tasca va ser que el %/&(/&(& del propietari del Motel va pintar el ·$($)·$( de barbacoa la mateixa tarda.

Avui us escribim des de San Francisco, la nostra última etapa. Us en deixem un tastet nocturn. La ciutat puja i baixa i torna a pujar i més. Demà us n'expliquem més.



La cançó d'avui ve rodada: San Francisco d'Scott McKenzie, que és tot un clàssic.

Fotografies:
1) General Sherman - Felip
2) Cèrvols al parc Yosemite - Arnau
3) L'os - Arnau
4) La Barbacoa - Arnau
5) San Francisco - Tots