Clarence Hailey Long

by Felip

Clarence Hailey Long és el tòpic americà. Tots el recordareu de quan encara existien anuncis de tabac. Un prat ressec, una muntanya rogenca al fons i el nostre amic muntat en un cavall. Ell va inspirar la imatge de Marlboro i, per molts, la imatge dels Estats Units. Com no podia ser d'una altra manera parlem d'un texà, anònim i universal alhora.

Som a Texas. En l'inconscient col·lectiu aquest és l'Estat més americà de tots. Els cowboys, els búfals, els cavalls, les praderies, els pioners, els intrèpids, el petroli... George Bush en essència. No ell com a persona sinó el que transmet la seva imatge.

Hem arribat a l'estat dels barrets d'ala ampla després de visitar dos pobles fantasmes, els últims d'Oklahoma, i una ciutat morta. Tulsa, la capital de l'Art Decó americà ens ha acomiadat com ens va rebre: pluja i la sensació que els anys no han afavorit gens aquesta ciutat industrial on es noten els efectes del model econòmic d'aquest país: desigualtat. D'allà a Oklahoma City, marcada per l'atemptat de 1995 i amb un barri, el Heritage Hills, ple de "mansionetes".

Però anem al que interessa: Hext i Texola. Dos pobles fantasmes que ja ens anunciaven Texas. Fantasmes no per embruixats sinó per la facilitat que té la gent d'aquesta terra de deixar els trastos i marxar a un altre lloc on l'aire bufi més net. Cases, neveres, cotxes, una presó... tot abandonat i antic, tant que ni uns okupes somiarien en restaurar-lo.

I finalment Texas. A Shamrock hem pogut veure una altre icona de la pel·lícula Cars i de la Route 66. Bonica posta de sol amb remullada inclosa a les afores d'Amarillo. Si algú es veu amb cor de menjar un bistec de 72 unzes (més de 2 kilos) gratis, ja sap on ha d'anar. Té una hora per fer-ho.

Apa, demà més! Ai, la cançó que sinó després em renyen. Posem alguna de vaquers com la de Bonanza que ha sonat avui.

Fotos:
1. El cel de Texas a la tarda. Felip
2. El banc de Tulsa. Felip
3. La carretera al poble fantasma de Texola. Arnau
4. Encara que sembli un dibuix és la realitat: Tower Sation de Cars. Arnau

Un dia de feina

by Arnau, Felip i Ester



Avui ha sigut un dia de moltes novetats, moltes coses per veure i molts deures per fer.



Per primer cop l'Ester ha conduit un cotxe automàtic, buscant dues vegades el canvi de marxes i tenint la sensació que el cotxe es calaria. En resum, s'ha avorrit molt perquè no es juga amb l'embragatge i perquè van més lents que una tortuga reumàtica (el màxim que ens han deixat ha sigut a 112 km/h al canvi).



També ha sigut el dia del canvi d'oli. Els senyors de National, l'empresa de lloguer de cotxes, ens van donar un cotxe amb poc oli i avui ha tocat posar-ne més. Sorprenentment, només ens ha costat 35 dòlars, uns 21-22 euros. No ens ha ocupat molt temps, però tampoc es pot dir que hagi sigut divertit.

Però hi ha hagut coses interessants, com veure el cotxe original que va inspirar el personatge de la pel·lícula d'animació Cars, amb una dona molt trempada i amable que de tan gemada feia por. Aquí hi ha gent massa simpàtica, no hi estem acostumats. També hem vist una balena, hem passat pel Líban i per Àvila. Bé, en realitat era un parc infantil, Lebannon (Missouri) i Avilla (Missouri), però queda bé, no?



Les feines més pesades han sigut intentar trobar punts indocumentats de la Route 66, la major part inabastables i invisibles. Només esmentar un Tòtem (teòricament el més gran dels EUA) i un auto-cinema.


Al final, una pizza a l'habitació i a clapar, que cada dia anem més cansats.


Com a cançó d'avui deixarem Keep on the Sunny Side, dels The Whites per la banda sonora d'O'Brother, que és el què sonava quan l'Ester s'ha posat al volant.

Fotografies: Felip