Viva Las Vegas (pero que viva lejos)

by tots

Tranquils, estem bé. Si els darrers dies no hem publicat cap missatge al blog no ha sigut ni perquè se'ns hagi menjat un coiot al Grand Canyon, ni perquè ens haguem arruinat a un casino de Las Vegas, ni perquè ens haguem mort deshidratats al Death Valley.... tot i que hem estat a punt de patir les tres coses.

En realitat no hem pogut connectar-nos perquè els senyors de l'Hotel Circus Circus ens feien pagar un pastón per tenir Internet a l'habitació... però el cert és que entre les caminates que ens vem fer, els margarites del bar i les festes vegasianes no hauriem tingut molt temps per aprofitar-ho.

El pitjor és que justament aquests tres dies han sigut molt interessants... i ja anireu veient perquè.

DIA 17

El diumenge ens vem llevar a les 5 per passar-nos tot el dia visitant el Grand Canyon per terra, riu i aire. La veritat és que val la pena passar-s'hi tot un dia. A més a més, vam ampliar la visita a l'Antelope Canyon, un petit canó natural arrodonit per l'aigua amb un joc de colors que no podem ni descriure. El més estrany de la baixada pel Colorado amb barca és que després de gairebé morir-nos de calor es va posar a ploure pedra i ens vam recordar del canvi climàtic i se mare.


Repetim, val molt la pena.

DIA 18 i 19

Dos dies per gastar (i mai millor dit) a Las Vegas. El primer contacte amb la ciutat va ser brutalment desconcertant. Estan bojos aquests vegasians. Resulta que no saben fer edificis (o en saben massa), ja que en comptes d'Hotels tenen ratoneres, que només tenen una porta per entrar (evidentment que dóna directament al Casino) i si vols anar a l'habitació has d'agafar la carmanyola, la brúixola, el mapa de la Comarca i moltes ganes de donar voltes.

Tot i això, ens vam armar de valor i d'un bon mapa i ens vam passar tot el dia 19 patejant-nos la ciutat de la llum... de neó. D'hotels n'hi ha molts, d'espectacles més, de casinos masses i de gent regalant cromos de dones poc vestides tocant-se per tot el cos una passada. Cal afegir que vam passar més calor que un pollastre alast molt fet, però vam resistir fins a les 7 de la tarda, quan vam caure rendits dins un jacuzzi bullent.

Abans d'anar a dormir, i com que som extremadament massoquistes, vam decidir tancar el dia veient l'últim espectacle de les fonts del Bellagio (excepcionals) i fent una copa al bar haitià del Treasure Island (amb música eclèctica en directe). Pocs minuts abans d'anar al llit va tocar fer el que mai s'ha de fer, que és donar-li 20 dòlars a una dona malcarada (i asioamericana, que no existeix, però fa més bonic que dir china) perquè ens dongués fitxes per la ruleta. El resultat va ser horrorós, vam durar menys que un glaçó al Death Valley. Amb la màquina escurabutxaques el resultat va ser similar... ja se sap com és el sindicat del joc. Sort que les xancles que portem no valen gaire perquè sinó també ens les haguéssim pulit.


DIA 20

El dia més calurós de la nostra vida (i això que qui més qui menys ha passat per una sauna). Resulta que hi ha un lloc anomenat infern i més avall hi ha un lloc més calent anomenat Death Valley. Com diria el jubilat Paco Montes de Oca: "Han habido brumas bajas en el tercio norte y un calor que te cagas en el Death Valley, con temperaturas de más de 50 grados celsius que en Farenheit suena aún peor".


El Death Valley és un enorme desert sense sorra, ja que la sorra marxa pitant per la calor. S'ha de dir que hem aguantat relativament poc, només 3 o 4 hores, però, ara posant-nos serios, recomanen mantenir una alta quantitat d'aigua al cotxe i no excedir-se amb la visita. Tot i les altes temperatures és un lloc interessant. Fins i tot hi ha vida, ja que un coiot ha posat per la fotografia del Felip, aquí la teniu.


I això és tot. Bé, tot no! Com dir-ho sense que soni a conya?

What happens in Vegas stays in Vegas... fins que ho sap tota la familia. Aquí teniu una fotografia dels senyors Gordillo - Soria, acabats de casar, junts en matrimoni.



I recordo, no és broma, els ha casat la pastora Jamie que sona a cabra però no ho és, va ben vestida i cobra els seus honoraris.

Preguem deixeu les vostres felicitacions a la secció comentaris.

Demà més però no millor ja que no es casarà ningú... suposo.

Com a cançó del dia tocaria el Viva Las Vegas de l'Elvis, però és massa típic, també tocaria, evidentment, la marxa nupcial, però el Felip i l'Anna ho prohibeixen, per tant, com que ja estem a California posem els Beach Boys i el seu Good Vibrations, que és el que tenim.

Fotografies:
1) Antelope Canyon - Arnau
2) Glenn Canyon - Felip
3) Fonts del Bellagio de nit - Felip
4) Copes al bar haitià de l'Hotel Treasure Island - Felip
5) Death Valley - Arnau
6) Coiot a l'entrada del Death Valley - Felip
7) El bodorrio del año - Ester