Primer de tot, i per erradicar suspicacies, confirmem, ambdos de nosaltres, com a testimonis de la cerimonia, la seva realització, legalitat i validesa. Per tant, menys dubtar i més felicitar (tot i que molts ja ho hagueu fet).
Deixant de banda el passat del blog, avui ens centrarem en els darrers tres dies i serà de forma breu perquè l'entrecot que porto a la panxa i la pasta jardinera que porta l'Ester ens impedeixen aguantar molta estona desperts.
Fa dies que no podem posar-nos en contacte amb vosaltres perquè, tot i residir durant dues nits a la ciutat del cinema i l'avantguarda, no teniem internet. Resulta que aquesta gent de Los Angeles en saben molt de fer pelis, però poc de conectar aparells WI-FI.
Abans de res confirmar que, per fi, hem acabat la ruta. Ha costat, hem suat (fa calor), però ho hem aconseguit, Chicago-Santa Monica assolit! Amb desil·lusió final, la veritat, perquè al final no hi ha cap botigueta ni ningú que et feliciti, però bé, l'experiència és el què compta.
En quant a la ciutat, només dir que és brutalment enorme i que aquí les normes de transit són un element del passat, només compta qui la té més grossa. Per qui vingui en un futur, us recomanem no posar intermitents perquè si ho feu, a part de mirar-vos com uns bitxos raros, acceleraran i no us deixaran passar. És una costum local.A part d'això, Los Angeles és lletjot, molt contaminat i un pèl brut, per la comparació amb Chicago o Saint Louis. Per visitar només té el passeig de la fama (amb les tres-centes-mil estrelles, de les que moltes no hem sentit mai a parlar), les platges (amb els seus vigilants i patinadors), Beverly Hills i el rètol, que en prou feines es veu per la pol·lució. Les fotografies que us adjuntem són les típiques. Tocava posar l'estrella de l'inigualable Chuck Norris ("Els dinosaures van mirar malament un cop a Chuck Norris... només un cop"), però resulta que la fotografia no la tinc a la meva càmara i he hagut de triar-ne una altra (igualment bona). La resta són també les més típiques.
I tirant més enrere, el primer dia angelí el vam dedicar a l'Universal Studios, un parc d'atraccions extremadament ben muntat, però un pèl petit. Diriem que saben molt bé com fer espectacles (divertits, ràpids, amb poques cues, interessants...), però els falta un puntet d'invertir en noves instal·lacions, no perquè estiguin en mal estat (ni molt menys), sinó perquè n'hi ha poques. On s'ha vist un parc sense una gran muntanya russa?
Bé, a part d'això, informar-vos que estem al cul del món (anomenat Bakersfield) a punt per fer el sant a Three Rivers i visitar el Sequoia National Park.Us seguirem informant durant els set dies que queden... si la tecnologia ens ho permet.
La cançó d'avui seria la de la sèrie Beverly Hills 90210, ja que poca cosa més hem trobat de destacable.
Fotografies:
1) Placa a l'entrada de la platja de Santa Monica commemorant el final de la Route 66 - Ester
2) Felip davant l'estrella de Groucho Marx - Arnau
3) Entrada a Beverly Hills - Arnau
4) Rètol de Hollywood - Arnau
5) Entrada al parc Universal Studios - Un home que passava per allà
4 comentaris:
Torno a ser el Miquel, germà de la desposada. La meva desconfiança no es troba infundada, doncs jo ja conec a la meva germana. Però si vosaltres (Esther i Arnau), com a testimonis ho certifiqueu, donaré el meu vot de confiança i felicitaré a la parella.Però sense un certificat els anuncis de la meva germana passen a estar en quarentena. He dicho.
Hola peques!
Habeis hablado de los vigilantes de la playa y los patinadores, como estan? son como los de las pelis???
Ya estais encaminando la recta final, porfa, informame de la hora y el vuelo en el que volveis, quiero ir a recibiros, sobre todo a los recien casados!
Besos,
Anna Mª
Ei gent! Que feia dies que ni us mirava el blog ni posava res! Vaya tela el Death Valley, no? Aquí a Catalunya va haver-hi dos dies que es va arribar a 40 graus en un poblet de lleida i ja feien saltar totes les alarmes sanitàries.
I per descomptat felicitats a la parella, espero que la nit de noces no hagueu fet molt de soroll i hagueu despertat als veïns de les habitacions.
Per cert Arnau, aquest cap de setmana me'n vaig a Palma a casa de l'Heribert. Ja li donaré records nord-americans brutalitzats. Ah, i quan torneu?
marc
holaaaaaaaaaaa Anna y Felip!!! Enorabuena muchas felicidades que ya me he enterado.
ya he estado mirando la pagina y estan muy chulaas las fotos disfrutad que ya os queda poco, jaja. un besito
yasmina
Publica un comentari a l'entrada